i John Peckham | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

John Peckham

teologia teol
Teòleg anglès.
Patcham, Sussex, aprox. 1225 — Mortlake, Canterbury, 1292

Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans (~1250) i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura. Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra (1275), lluità per l’observança més estricta de la regla (observant). Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma (1277) i arquebisbe de Canterbury (1279), on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses (sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282). Ha deixat una obra científica i teològica immensa: De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i, sobretot, les Quaestiones disputatae et Quodlibeta i el Comentari al primer llibre de les Sentències. En teoria del coneixement seguí Mateu d’Aquasparta i Bonaventura ensenyant que es produeix per un contacte directe amb la llum divina. Escriví encara alguns himnes i oficis litúrgics.

Col·laboració: 
JTR
Llegir més...