Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans (~1250) i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura. Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra (1275), lluità per l’observança més estricta de la regla (observant). Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma (1277) i arquebisbe de Canterbury (1279), on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses (sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282). Ha deixat una obra científica i teològica immensa: De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i, sobretot, les Quaestiones disputatae et Quodlibeta i el Comentari al primer llibre de les Sentències. En teoria del coneixement seguí Mateu d’Aquasparta i Bonaventura ensenyant que es produeix per un contacte directe amb la llum divina. Escriví encara alguns himnes i oficis litúrgics.