Dedicà la seva vida a la protecció de menors i a la rehabilitació dels delinqüents en règim obert, per això Santiago Rusiñol l’anomenà l'amic dels pobres. Fundà la Casa de Família (1905) i la granja-escola de Plegamans (1910), al servei de la infància abandonada. Comissari de beneficència de l’ajuntament de Barcelona, fundà la colònia industrial de Nostra Senyora del Port i la colònia agrícola per a adults a Martorelles. Publicà La educación familiar (1914), La función de los Tribunales para niños (1914), Organización de la beneficiencia (1927), Los problemas de la beneficiencia (1935), etc. A la postguerra visqué en la indigència i en l’oblit.