Diputat tory a 21 anys, secretari d’afers irlandesos el 1812 i secretari de l’interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana. Oposat a la política tory, formà, damunt la base d’uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841. El seu govern (1841-46) traçà l’esquema de l’actuació dels conservadors durant l’era victoriana: modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds. Cal subratllar el seu Bank Charter Act (1844), conegut també amb el seu nom (Peel Act), la seva política de fermesa i de conciliació intermitents envers Irlanda i el Chartism i l’abolició, contra l’opinió majoritària del propi partit, de les Corn Laws (1846).