Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries (i margues) del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa. En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior: margues i gresos de colors roigs i bigarrats. Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades. El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat (E: 1 500 m en 7-8 km) i l’aigua d’Ora (W: 1 000 m en 4-5 km). Al N del riu de Metge i del de Castellar, que divergeixen (cap al Llobregat i l’aigua d’Ora, respectivament) des del coll de la creu de Campllong, hi ha un primer plec que culmina a 1 847 m (cogulló d’Estela), entre el serrat de la Figuerassa, a l’E (1 486 m alt.) i la Corba (1 588 m). Un segon plec, el dels Rasets (1 936 m), al límit entre els municipis de Castellar del Riu i Cercs, s’enlaira a 1989 m a la roca d’Auró. La serra de les Arades (1 979 m) enllaça, pel coll de Tagast, amb els Rasets, i un altre plec, els Rasos de Baix , amb un vèrtex de les Collades (2 057 m alt.), que pel xalet dels rasos de Peguera es prolonguen fins al cap de la serra (1 845 m). Un pendent suau mena als Rasos del Mig (1 950 m alt.), al límit entre els Cercs, Castellar del Riu i Fígols de les Mines, i pel coll de la Creu del Cabrer arriben a la quadra de Catllarí, pertinença de Montmajor. El plec més enlairat és el dels Rasos de Dalt , als vessants de la muntanya de Salabada, coronada pel Pedró a 2 067 m. Al N, la baga de Peguera davalla cap al riu de Peguera, que passa ran del poble de Peguera. Els rasos, visitats per esquiadors des de l’any 1908, han esdevingut des del 1933, que fou construït el xalet refugi, l’estació d’hivern de Berga, amb pistes de 800 a 2 000 m de llarg i un desnivell de 22° a 55°. L’abundor de precipitacions de neu (34 dies l’any de mitjana al poble de Peguera de 25-30 cm en total), i l’originalitat del paisatge, puntejat de pins negres, expliquen aquesta predilecció. Hom hi ha instal·lat remuntadors (4 teleesquís) i ha transformat en carretera una pista que hi conduïa, des de la carretera de Berga al santuari de Queralt.
rasos de Peguera Paisatge del roc de Peguera al terme de Fígols Vell
© Fototeca.cat