i Peleu | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Peleu

Πηλεύς (el)
mitologia mit
Heroi grec, epònim del mont Peli i de l’homònima ciutat de la Tessàlia.

Rei de Ftia, fou pare d’Aquil·les. Casat amb Antígona, filla d’Eurició de Ftia, en un accident de caça matà el seu sogre i hagué d’exiliar-se. Acudí a Acast, que el purificà, però, calumniat per la muller d’aquest, Astidàmia, fou abandonat sense armes enmig d’una cacera i aconseguí salvar-se amb l’ajut dels Diòscurs. Es venjà d’Acast i la seva muller i tornà a Ftia, on esposà Tetis. Aquestes noces, celebrades al mont Peli, foren cantades per les Muses. Salvà el seu fill Aquil·les quan Tetis, per fer-lo immortal, es disposava a llençar-lo a la foguera i, per això, la dea l’abandonà. Segons una de les llegendes, després de la guerra de Troia, ja vell, fou atacat pels fills d’Acast i hagué de refugiar-se a l’illa de Kôs, al costat de Neoptòlem.

Llegir més...