La capital és Harrisburg. Excepte l’estreta plana costanera de l’Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels Apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehanna, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit (uns 1.000 mm/a). La població, amb una densitat de 103,4 h/km2 (1995), és bàsicament urbana i és principalment blanca (90%); Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen la major part de la població. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera gràcies a les abundants pastures permanents. Prop de la meitat del territori és cobert de bosc. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. Fins als anys vuitanta, era el primer estat dels EUA quant a producció d’acer (United States Steel Corporation), principalment a Pittsburgh i àrea metropolitana, unida per ferrocarril als Grans Llacs i a la costa atlàntica, per on s’exporta. Inclou, a més, diversitat d’indústries: tèxtil, maquinària, mecànica, aeronàutica, naval, química, paper, calçat, equipament elèctric, ceràmica i vidre. Produeix també petroli i gas natural, però són poc significatius.
La història
Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al segle XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos, que assoliren el domini sobre la vall del Delaware. El 1681 Carles II d’Anglaterra atorgà a William Penn la possessió de les terres a l’W del llac Erie. Penn establí un règim liberal i democràtic amb seu a Filadèlfia que atragué nombrosos immigrants europeus. Escenari de la guerra anglofrancesa (1756-63), veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pensilvània esdevingué independent el 1776 i l’any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del segle XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. El 1859 hi fou trobat petroli. La guerra de Secessió (1861-65) afavorí la industrialització de Pennsilvània, que lluità a favor de la Unió. Malgrat l’agitació social, la industrialització avançà, sobretot després de la Primera Guerra Mundial, però la crisi del 1929 afectà durament l’economia de l’estat, que no es recuperà fins després de la Segona Guerra Mundial. Pennsilvània és considerada un reducte del partit republicà.