Estudià a la Universitat de Cambridge. Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt. Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica. Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition. En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on col·laborà amb Ch. Zervos en la preparació de la monografia sobre l’art català que publicaren els Cahiers d’Art. Acabada la Segona Guerra Mundial contribuí a la fundació de l’Institut d’Art Contemporani de Londres. Com a assagista ha escrit nombroses monografies d’artistes actuals (entre les quals les dels catalans Joan Miró i Antoni Tàpies). L’amistat amb Joan Prats fou el camí que l’introduí en els ambients artístics catalans. Fou membre del patronat de la Fundació Joan Miró. Gran coneixedor de l’obra de Picasso, publicà Picasso, His Life and His Work (1958) i Portrait of Picasso (1981).