Es traslladà, molt jove, a Grècia. Nomenat veguer, capità i castellà d’Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs (1372). Els catalans de Tebes protestaren al·legant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït (1374). Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius. Per acord amb el vicari Lluís Frederic d’Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia. Anà a ajudar els assetjats de Tebes i fou pres, amb el notari Pere Balter, pels navarresos de Juan de Urtubia, els quals demanaren per ell un alt rescat (1379). Els Capítols d’Atenes fan esment d’aquest fet, i el parlament demanà al rei ajut per a l’alliberament de Galceran (1380). Pere III intercedí per mitjà de Joan Fernández de Heredia i Galceran fou alliberat (1381). No pogué recuperar els seus càrrecs ni els seus béns, i tornà a Sicília, on vivia encara el 1416, any del matrimoni del seu fill Nicolau.