Situat a l’alta Llitera, és accidentat per alineacions subpirinenques, ja dins el pla inclinat de la Depressió de l’Ebre, formada per gresos i argiles rogenques; el plec més septentrional és format per un anticlinal diapíric de guixos en el nucli i que origina deus salades, d’uns 650 m alt; un altre de més potent, format per calcàries i gresos, s’enlaira a 785 m al tossal Gros, als vessants del qual hi ha l’antic poble, castell i santuari de la Móra. Les aigües s’escolen per la Sosa de Peralta, tributària del Cinca, formada pels barrancs de Calassanç i de Gavasa. Els ermots i les pastures ocupen mig terme, amb brolles baixes. El carboneig i la transhumància han reduït els carrascars a rodals esquifits, sobretot a llevant i al S de la vila. Els conreus ocupen 4.842 ha (el 42,4% del total del terme); hi dominen els cereals (especialment ordi), les oliveres, els ametllers i la vinya. Hi ha encara més de 2.000 caps ovins (a l’estiu pujaven a la vall de Benasc). La indústria alimentària gairebé ha desaparegut. Té importància l’explotació col·lectiva de la sal de les deus situades a 1 km del cap del municipi, Peralta de la Sal; l’aigua es distribueix en unes 300 basses, cadascuna de les quals produeix 10 qm de sal. El municipi comprèn, a més, el llogaret de Quatrecorts.
Peralta i Calassanç Vista de Peralta de la Sal
© Fototeca.cat