Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer. Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1926) i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern (1900-28). Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món (1911-17), una Bibliografía jurídica hispánica (1912-19) i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés: su descripción y su historia.