Monjo eremita a Fonte Avellana (1035), organitzà diversos monestirs en una mena de congregació (1043) i intentà resoldre els problemes existents entre el papat i l’imperi. Des del pontificat de Climent II i sobretot com a cardenal-bisbe d’Ostia (càrrec que acomplí del 1057 al 1066, que el renuncià), actuà com a conseller dels papes reformadors, que li confiaren diverses tasques a Llombardia (1059), Cluny (1063), Florència (1066), Frankfurt (1069) i Ravenna (1072), reforma que també defensà per escrit.
Autor d’obres teològiques, d’un extens epistolari i de nombrosos opuscles, es revelà bon coneixedor de l’Escriptura i de la tradició. La seva festa se celebra el 21 de febrer.