Monjo de Montserrat (1947), desenvolupà les seves habilitats artístiques al monestir, i el 1962 hi instal·là el primer forn de ceràmica, origen de l’obrador de l’abadia. Amplià els seus coneixements amb estudis a l’Escola Massana de Barcelona (1962-65).
El 1965 es traslladà a Sant Miquel de Cuixà, on fundà un nou taller. Secularitzat el 1971, obrí un altre obrador a Codalet (Conflent), i en la nova etapa continuà utilitzant el nom de religió Paulí, pel qual fou conegut. Elaborà peces d’ús en les quals combina unes formes molt estilitzades amb una aplicació subtil de les coloracions. Per a la realització de plafons decoratius col·laborà amb el pintor Jordi Samsó. Després d’una exposició a Manresa (1976), el 1984 s’establí en aquesta ciutat, on fins el 1986 fou professor de ceràmica a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. El 1987 obrí un nou taller al Casal Rojals (Sant Martí de Torroella, Bages), on desenvolupà especialment la tècnica de la porcellana.
Guanyà tres primers premis al concurs de ceràmica del Llenguadoc, fundació Firmin Bauby, el 1983; el premi de ceràmica artística de Badalona i el del concurs de ceràmica de l’Alcora. Fou president de l’Associació de Ceramistes de Catalunya.