Pasqual Pérez i Gascón

(València, 1802 — València, 1864)

Músic.

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista. L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral. Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País. Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell. Compongué nombroses obres religioses: misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer (1855), i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue (1853). Totes les seves obres per a aquest instrument són destinades a la tradició clàssica. És autor d’obres didàctiques, de gran difusió, entre les quals sobresurt Tratado de armonía (1866). Es dedicà a l’ensenyament i és considerat un dels millors harmonistes de l’època.