Estudià a Barcelona, on es titulà el 1898. Realitzà la seva millor obra fins els anys vint, influït pel Modernisme català. En els habitatges que projectà fou agosarat i profús quant a l’ornamentació i el disseny, en contrast amb el Modernisme historicista neogòtic i neoromànic, en la tradició constructiva del s XIX, dels seus edificis religiosos com ara els convents dels caputxins —destruït— i sobretot de les caputxines, a València. Fou arquitecte diocesà, municipal de València i de la Caixa d’Estalvis.