Es llicencià en dret. Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional. Redactor (1840) de La Tribuna, esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia (1854, amb Pascual i Genís), i més tard Los Dos Reinos (1864-66 i 1868-70), òrgan del partit progressista. Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València (1868) i hi fou governador civil (1868-70). Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat. Publicà El ultramontanismo y la guerra civil (1876) i Los Borbones.