En un primer moment la seva obra fou influïda per l’impressionisme. Ferit al front el 1914 i evacuat a la Gran Bretanya, hi realitzà les primeres pintures expressionistes i el 1918 tornà a Bèlgica. Les seves obres presenten personatges populars, d’aparença tosca, amb una prioritat dels colors castanys i grocs i amb uns efectes de clarobscur propers als de Rembrandt. A partir del 1930 les seves pintures i escultures es revesteixen d’una brutalitat molt refinada, no gens vulgar, fruit d’una explosiva vitalitat. D’aquest moment són L’estable (1933) i La camperola del pit nu (1942).