Estudià a la Universitat de Deusto i realitzà estudis de doctorat a Frankfurt, a Berlín i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel. S’interessà en l’anàlisi de l’estructura econòmica de l’Estat espanyol i ocupà importants càrrecs: director del servei d’estudis econòmics de la CHADE (1927-29) i del Centre d’Estudis Econòmics de València (des del 1929), i després del 1939, a Madrid, membre de la comissió permanent del Consejo de Economía Nacional, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Instituto de Estudios Políticos.
La seva principal obra, De economía hispana (1936), publicada en alemany el 1935 i reeditada (1952, 1972), és una síntesi i un model estructuralista i historicista alhora del funcionament de l’economia espanyola, invers al formulat per Von Thünen, on exposa la dependència econòmica i política de la perifèria amb tendència a l’estancament. A la conferència (a la Unió Catalana de la Lliga) L’interès col·lectiu econòmic a Catalunya i València, publicada el 1932, reeditada a Argumenta (1972), intenta de precisar els interessos comuns d’ambdues economies, que necessiten, segons l’autor, d’una política lliurecanvista i de baixos costs.
Professor de l’escola d’intendents mercantils a València (1932-36), de la Universitat de Madrid (1944-55) i de la Universitat Pontifícia de Salamanca. És autor de La crisi del Priorat (1932), De colonización y economía en la Guinea española (1945), La crisis de la economía liberal (1953), Corología. Teoría estructural y estructurante de la población de España (1954) i Origen y ocaso de las talasocracias (1965).