El 1918 s’afilià al partit socialista. Antifeixista destacat, fou empresonat (1926 i 1928-35), expulsat del país (1926-28) i confinat en un camp de treball (1935-43), pel règim de B.Mussolini. L’any 1943 es convertí en membre del consell executiu del seu partit, i, més tard, de l’Assemblea Constituent italiana (1946). Diputat des del 1948, president de la cambra dels diputats (1968-76), el 1978 fou elegit president de la república, càrrec que exercí fins el 1985 amb gran autoritat i independència i envoltat d’una extraordinària popularitat. Fou senador vitalici.