El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques: la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S. El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre. Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar; però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó. La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent del coll d’Ares. Ja hi passà una via romana, seguida després per una estrada franca. Aquesta via medieval és la base de la carretera actual de Perpinyà a Puigcerdà, pel coll de Rigat i Er; del mateix coll surt la variant a Puigcerdà per Eina i Llívia i hi passa el ferrocarril de via estreta de Prada a la Tor de Querol. De Montlluís, aigües amunt, en surten les carreteres a Quillan (vall de l’Aude) i a Ur per Font-romeu. A l’edat mitjana, s’hi establí l’hospital de la Perxa.