Influït per les idees de Basedow i de Rousseau —que li valgueren la presó per revolucionari (1766)—, inicià un nou corrent pedagògic, que s’inscriu en l’anomenada escola activa, i que posà en pràctica en una escola per a nois pobres a Neuhof (1775). Més tard, nombrosos pedagogs (Fichte, Herbert, Fröbel, Capponi, etc) s’agruparen al seu entorn per aprendre'n directament les teories i els mètodes. Refusà d’ocupar càrrecs públics per tal de dedicar-se a la docència i continuar les seves experiències (Stanz, Burgdorf-Berthoud, Münchenbuchsee i Yverdon). Exposà les seves idees a Über die Erziehung der armen Landjugend (‘Sobre l’educació del jovent rural pobre’, 1777), Abendstunden eines Einsiedlers (‘Hores vespertines d’un ermità’, 1780), Lienhard und Gertrud (1781), Meine Nachforschungen über den Gang der Natur in der Entwicklung des Menschengeschlechts (‘Les meves investigacions sobre el curs de la natura en el desenvolupament del gènere humà’, 1797) i, sobretot, a Wie Gertrud ihre Kinder lehrt (‘Com educa Gertrudis els seus fills’, 1801). El seu mètode es basa en la intuïció i en l’observació com a camí per arribar a les dades universals de forma, nombre i paraula; en l’educació moral i del caràcter; en la funció de la família en l’educació; en la inculcació de l’hàbit de l’esforç i del treball com a fonament de la preparació professional. Els darrers anys de vida exposà d’una manera popular i penetrant les seves idees a Schwanengesang (‘El cant del cigne’, 1825) i Mutter und Kind (‘Mare i fill’, 1827).