Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona (1952-64). Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, col·laborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral. Però, sobretot, excel·lí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable (al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval, de poesia francesa, etc. ). Figurà al consell directiu de la Fundació Bernat Metge i traduí les Poesies de Catul (amb Josep Vergés, 1928), els Discursos de Lísies (1929-34) i les Arengues de Demòstenes (1950-51). El 1968, en edició pòstuma, fou publicada la seva traducció dels Carmina burana.