La major part del petit terme és pla, llevat d’uns petits turons al N (185 m alt.), coberts de matollar. Hom conrea la quasi totalitat del territori, amb predomini del secà (garrofers, oliveres). El regadiu (60 ha de tarongers) aprofita l’aigua del Palància. La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt. El poble (924 h agl [2006], petresans ; 79 m alt.) és a l’esquerra del Palància. La parròquia de Sant Jaume fou erigida el 1535; l’església, acabada el 1588, fou reconstruïda al s. XVIII (la capella de la Comunió fou iniciada el 1800). Domina el poble el castell de Petrés , bastit a partir del segle XIV pels senyors de la baronia de Petrés. Fou lloc de moriscs (152 focs el 1609) de la fillola de Sogorb; després de l’expulsió hagué d’ésser repoblat i rebé la nova carta de població el 1612 del seu senyor Francesc Ferrer.
Petrés
© Fototeca.cat