Actualment designa l’edifici que té l’origen en la institució caritativa fundada l’any 1009 per la canongia de Barcelona. Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la catedral de Barcelona, i a partir d’aquell moment es traslladà a l’emplaçament actual, el conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la canongia des del segle X fins l’any 1369, quan els canonges deixaren la regla conventual.
Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es bastiren les construccions que es preserven avui dia, consistents en un cos gòtic, amb façana lateral a la baixada de la canongia i entrada al Pla de la Seu, aixecat vers el 1435, i un altre cos renaixentista, longitudinal a l’anterior i afegit vers el 1546. Encara ara s’hi aprecien restes de les construccions precedents, com ara una torre i fragments de la muralla del segle IV, o un capitell preromànic. Des del 1982 és la seu del Museu Diocesà de Barcelona.