De formació acadèmica, evolucionà de la figuració a l’abstracció, en la qual acabada la Segona Guerra Mundial ja es trobava plenament immers. Posseïdor d’una concepció molt personal de l’espai pictòric, els seus quadres deixen veure formes, signes, cal·ligrafies, etc, retallats damunt superfícies de color no gaire viu. Hom pot situar la seva obra dins els marges de l’abstracció lírica; n'és una prova la seva sèrie de les Palingénésies (1965).