i Francis Picabia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francis Picabia

pintura pint
Pintor francès.
París, 28 de gener de 1879 — París, 30 de novembre de 1953

Influït per C. Pissarro i A. Sisley, s’orientà el 1909 vers el cubisme. El 1911 fou un dels creadors del grup Section d’Or. El 1913 participà en l’Armory Show a Nova York i posà les bases, juntament amb M. Duchamp, del dadaisme novaiorquès. El 1917 fundà a Barcelona la revista 391, plena de crítica i ironia, alhora que mantingué contactes amb els dadaistes de Zuric. A París participà en moltes manifestacions escandaloses i pintà les seves Machines Ironiques, integrades per elements mecànics absurds i formes ridícules. Però el 1921 abandonà les seves posicions dadaistes i anà a una pintura figurativa. El 1945 tornà a l’abstracció amb obres que ell anomenà sur-irréalistes. Mantingué la idea d’un art amorf que ni representa ni és res, a penes un pur gest; volgué representar la negació de tot allò que pressuposi previsibilitat, educació i bon gust. A part el treball en el camp de la pintura, féu els escenaris i el vestuari del ballet Relâche d’E. Satie i col·laborà amb R. Clair en el film Entr'acte.

Col·laboració: 
FGSe
Llegir més...