Després d’intervenir en la primera guerra Carlina, el 1854 prestà suport, ja brigadier, a l’aixecament de Vicálvaro. El 1856 fou governador militar de Madrid. S'uní a Prim el 1866 i participà en els fets de la caserna de San Gil i després en els del 1867 als Pirineus. El 29 de setembre de 1868, passat ja al partit republicà, entrà per la Jonquera cridat per la junta revolucionària de l’Empordà per fer-se càrrec de la insurrecció a Figueres. Exaltat, fou diputat a corts constituents del 1869 i mantingué una certa relació amb els republicans intransigents del Principat (pel febrer del 1869 fou elegit president del club de Viralta, de Barcelona). La seva anada a Tortosa pel setembre del 1869 generà diverses manifestacions i aldarulls que provocaren la mort del secretari del govern civil i posteriorment desencadenaren una generalitzada insurrecció federal. Romangué pres a Montjuïc fins el 1871.