Derivat directament del Pedrolino de la Commedia dell’Arte, el seu nom i la seva indumentària foren divulgats i adquiriren celebritat gràcies a G.Giaratoni a París el 1673. Després de la supressió del teatre italià de París, Pierrot, amb el mateix vestuari (casaca blanca llarga amb botons blancs o negres, pantalons de vellut llargs, amb una gorra de vellut al cap i amb el rostre emblanquinat), passà a la pantomima francesa, on adquirí el caràcter trist d’enamorat patètic i infortunat. Més modernament, i com a rèplica, fou creada Pierrette, la seva antítesi femenina, coqueta i vivaç. Als Països Catalans, els primers mims encarnant la figura de Pierrot aparegueren vers la fi del s XIX i interpretaven escenes de contingut sentimental. El més conegut fou Enric Adams (Barcelona, 1873), que actuà arreu d’Europa amb gran èxit. D’altra banda, fou també objecte de recreació literària per part dels modernistes: Apel·les Mestres l’utilitzà a Blanc sobre blanc i a Pierrot lladre, entre altres.