De família molt humil, pogué estudiar al col·legi de Sant Pau del Camp i es graduà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Fou bibliotecari de la biblioteca de Sant Joan i, poc abans de morir, guanyà una càtedra de l’institut. La seva vida, curta i malaltissa, estigué sempre marcada per contrarietats econòmiques, sentimentals i polítiques, que el limitaren professionalment. Col·laborador d' El Vapor , la seva obra més important fou la iniciació dels Recuerdos y bellezas de España , il·lustrats per F. X. Parcerisa; compongué dos volums sobre Catalunya —el segon acabat per F. Pi i Margall— i un sobre Mallorca —per a la redacció del qual féu el 1841 una llarga estada a l’illa que el posà en contacte amb els intel·lectuals mallorquins —, que influïren en la literatura arqueològica posterior. Fou un dels primers recopiladors de poesia popular a Catalunya (part de la qual inclogué en els Recuerdos juntament amb texts de prosa catalana) i contribuí, malgrat escriure sempre en castellà, a la creació del clima restaurador de la literatura catalana. Amb la seva antologia escolar Clásicos españoles es mostra com un dels iniciadors de l’anàlisi estilística a Espanya. Traduí The Lay of the Last Minstrel de Walter Scott —de qui era un abrandat admirador— i, en col·laboració amb Laureà Figuerola, una obra teatral de Dumas. Fou també un destacat crític musical i de teatre pel rigor, independència i penetració dels seus articles, publicats en una gran majoria en el Diari de Barcelona . Escriví també poesies, recollides pòstumament en volum el 1851, en les quals incorpora el lirisme i els aspectes formals de la balada a la poesia tradicional castellana, el romanç; hom pot destacar la Canción de la Primavera . El seu llenguatge, dintre del marc del Romanticisme, apareix equilibrat per una ponderada contenció classicista.
Pau Piferrer i Fàbregas
© Fototeca.cat
Escriptor.