Acusat de formar part d’un complot per a assassinar el tsar Alexandre III, fou deportat a Sibèria (1887-92). Al seu retorn s’uní al nou Partit Socialista Polonès, del qual passà ràpidament a ser un dels dirigents i fundà el diari Robotnik (El treballador). Empresonat pels russos (1900) i traslladat a Peterburg, se n'escapà l’any següent. En començar la guerra russojaponesa, visità Tòquio per demanar ajut als japonesos. Participà activament en la revolució russa de 1904-05 i, quan aquesta fou sufocada, dirigí la fracció revolucionària del seu partit i posà en moviment l’organització de voluntaris independentistes. A la Primera Guerra Mundial lluità al costat dels austrohongaresos, però fou internat, per dissensions, a Magdeburg (1917-18). Tornat a Varsòvia, fou investit pel consell de regència polonès de poders dictatorials i, el 1919, es veié confirmat en els càrrecs de cap de l’exèrcit i de cap de l’estat per la primera dieta polonesa, després de recobrada la independència del seu país. Mariscal (1920), dirigí les operacions bèl·liques contra els bolxevics. Prengué el poder el 1926, a conseqüència d’un cop d’estat, i, bé que de manera indirecta, ocupà el poder a Polònia fins a la seva mort, amb l’ajut de l’exèrcit i dels partits polítics més moderats.