Era senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran (IV) de Pinós. Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-azraq. El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers. El 1269 participà en la Croada a Terra Santa i continuà l’empresa, quan el rei l’abandonà, seguint els bastards reials Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d’Híxar fins a Acre, on lluitaren contra els turcs.
El 1273 refusà, com altres nobles catalans, l’ordre reial d’acompanyar el monarca en una expedició d’ajut al rei de Castella contra els sarraïns andalusos, però no persistí en la seva actitud quan aquesta qüestió desembocà en la revolta de la noblesa catalana i ajudà llavors el rei a sotmetre-la. El 1278, juntament amb Ramon d’Urtx, actuà d’intermediari en les convencions entre Pere II el Gran i el comte Roger Bernat III de Foix. Com els seus antecessors, afavorí els templers, als quals donà terres a Saldes i a Bagà.