Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà. Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid. Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sol·licità i obtingué l’ingrés (1790) a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés: Situación exacta de los ilercavones en Cataluña (publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868). El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes; més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’audiència. Fou col·laborador de Torres i Amat en el recull de dades per al seu diccionari.