Fill i hereu de Bernat Galceran II de Pinós, fou camarlenc de Joan II. Representà un paper important en els esdeveniments polítics del seu temps.
Diputat de la Generalitat de Catalunya (1446-49), s’oposà a l’alliberament col·lectiu dels remences propugnat pel rei Alfons en 1448-49, i amb aquest motiu portà a terme una ambaixada prop de la reina lloctinent Maria de Castella el 1449. A causa de la seva negativa a deixar publicar als seus dominis les ordres reials sobre aquesta qüestió li foren embargats la vila de Bagà i altres llocs, i ell mateix amb altres grans personalitats fou empresonat per ordre de la reina, cosa que provocà grans protestes perquè es tractava d’un diputat.
El 1461 fou un dels quaranta-cinc membres de la solemne ambaixada enviada per la diputació del general al rei Joan II per demanar l’alliberament del primogènit Carles de Viana, empresonat pel seu pare a les acaballes del 1460. Obtingut aquest objectiu, fou un dels personatges designats per anar a rebre el príncep quan es dirigí a Barcelona.
El 1461 fou escollit per a portar a terme, amb altres personatges, una ambaixada a Castella per tal d’obtenir la pau entre Castella i Navarra, ambaixada que sembla que no passà de Calataiud, havent-se solucionat ja el conflicte. El mateix any fou nomenat membre del Consell del Principat, però, en radicalitzar-se el moviment contra Joan II, se n’apartà i es mantingué fidel al rei. El 1462 intentà auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona, però no ho aconseguí. El lliurament del Rosselló i la Cerdanya a França en penyora de l’ajut que aquesta proporcionà a Joan II i l’entrada d’un poderós exèrcit pel Rosselló el mogueren a posar-se en contacte amb el bàndol de la generalitat per defensar el Rosselló contra els francesos. Es negà, amb Carles d’Oms, a lliurar el castell de Perpinyà als francesos, bé que finalment, després de l’aixecament del setge de la Força gironina, acceptà la situació i prestà vassallatge al rei Lluís XI de França.
La inversió d’aliances que es produí el 1466, en oferir la generalitat la corona a Renat d’Anjou, sostingut per França, li feren perdre els seus estats rossellonesos, lliurats al seu fill il·legítim Francesc Galceran el 1469, llevat de la vall de Toses, donada al capità francès Tanneguy du Chatel. Per compensar-lo, Joan II li donà el castell de Guardiola i els llocs de Malanyeu i la Nou, la capitania de Berga i el Berguedà i el títol de vescomte de Castellar. Li donà poc després també les baronies de Vallfogona i Milany, el castell de Cartellà i la casa de Grions, que pertanyien a la seva cunyada Beatriu de Pinós-Milany i Ballester, al seu germà, Francesc Galceran, i a llur filla, Joana Estefania, que havien militat o militaven en el bàndol de la generalitat.
Els seus dominis, als quals havia afegit les baronies de Lluçà i de Peguera (que li havien estat cedides el 1438 pel seu oncle Ramon de Peguera), foren lliurats a la seva mort a Felip Galceran de Castre-Pinós, d’una altra branca de la família.