Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia (1422) i de Sant Joan del Laterà a Roma (1431-32). Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica. En són exemples l' Anunciació (1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona) i la Mare de Déu i l’Infant (Museo di Castelvecchio, Verona), el fresc de Sant Jordi i la Princesa (1433-38, església de Santa Anastasia, Verona), la seva obra cabdal, els retrats de Lionello d’Este i de Ginevra d’Este (Musée du Louvre) i els nombrosos dibuixos de personatges (Musée Condé, Chantilly) i apunts que féu d’animals (Musée du Louvre). Renovador del gènere de la medalla, treballà a les principals corts italianes. A Nàpols, el 1449, gravà medalles i traçà un projecte d’arc triomfal per a Alfons el Magnànim.
Madonna de la Guatlla (1420), de Pisanello (Museu de Castelvecchio, Verona)
© Corel
Nom amb què és conegut Antonio Pisano, pintor i medallista italià.