Fill del també polític whig William Pitt el Vell i anomenat per això el Jove. Canceller del tresor el 1782, l’any següent formà un govern minoritari i el 1784 guanyà les eleccions per una gran majoria. Partidari d’una reforma parlamentària i preocupat per reduir el deute públic, les guerres feren trontollar la seva ambició d’ocupar-se, fonamentalment, dels afers interiors. Primer neutral davant la Revolució Francesa, s’alià a les grans potències continentals el 1793, quan França declarà la guerra a la Gran Bretanya. Davant la impossibilitat d’obtenir una pau honorable, continuà la guerra a despit de la manca de resultats decisius i els brots d’agitació interior. Després de realitzar la unió d’Irlanda i la Gran Bretanya (1800), dimití a causa de l’oposició de Jordi III a una mesura d’emancipació catòlica. Novament cap del govern el 1804, després del trencament de la pau d’Amiens, formà una nova coalició bèl·lica contra Napoleó. Morí poc després de la desfeta d’Austerlitz.