Estudià a Barcelona i es llicencià el 1931. Durant la guerra civil fou metge de l’Hospital Clínic fins a mitjan 1938, que fou detingut al vapor Uruguai i al castell de Montjuïc. El 1940 guanyà la càtedra de patologia i clínica quirúrgiques de Santiago de Compostel·la. Passà a Saragossa (1941) i a Barcelona (1942-76), on detingué la mateixa càtedra. Autor de diverses obres mèdiques, les seves Lecciones de patología quirúrgica (iniciades l’any 1948) han tingut una influència decisiva en la cirurgia hispànica contemporània. Publicà també llibres de poesia (El viento encadenado) i obtingué el premi de poesia castellana Ciudad de Barcelona. Publicà també treballs de lingüística i de filosofia. Fou membre de diverses societats mèdiques internacionals, de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la Nacional de Madrid i de la del Far de Sant Cristòfor.