Anà a residir a Madrid amb els seus germans Josep i Joan, també oboistes, amb els quals actuà sovint, com el 1752, davant els reis Ferran VI i Bàrbara. A Madrid conegué Domenico Scarlatti, que l’influí. Escriví música escènica per a obres religioses, com La fe de Abraham (1757), Los trabajos de Adán (1758), etc; i per a l’obra de Ramón de la Cruz Quien complace a la deidad acierta a sacrificar (1757), per a l’acte sacramental titulat La lepra de Constantino (1757). També escriví tonadillas, com El soldado (1761). Actuà a Portugal i a França i l’any 1761 anà a la cort de Württemberg amb el seu germà Josep (Stuttgart ? ~1762). Mort aquest, anà a Amsterdam (1763-1777), on publicà sis duos per a dues flautes (1777). Més tard s’establí a Mannheim, amb el seu germà Joan, on fou Kapellmeister. Hi foren coneguts amb el cognom Plat o Plats. Un almanac els esmenta com a actius el 1789.