S’especialitzà en bacteriologia; fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi (1903). Després d’obtenir el doctorat (1904), s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i al Laboratori Municipal de Bacteriologia. La seva dedicació a l’estudi de la tuberculosi i a la lluita contra aquesta malaltia el portà a fundar, l’any 1922, amb el veterinari Joaquim Ravetllat l’Institut Ravetllat-Pla, un laboratori que elaborà dos productes antituberculosos d’àmplia difusió. Fou també secretari de redacció dels Annals de Medicina (1907), membre de l’Acadèmia d’Higiene i cofundador del Sindicat de Metges de Catalunya (1920).
El seu vessant com a polític es materialitzà el 1933 amb l’ingrés a la Unió Socialista de Catalunya, partit pel qual fou elegit diputat a corts el 1936. El 1939 s’exilià a França, i més tard a Mèxic, on, amb M. A Marín i Luna i altres fundà les Ediciones Minerva. Formà part del nucli actiu dels exiliats polítics catalans. Publicà obres mèdiques com La dieta hídrica (1907), Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar (1910), De com no s’estima la vida i per què (1917) i escrits polítics com De catalanisme (1908) i El socialismo en Cataluña (1930). L’any 1948 tornà a Catalunya.
La seva filla Núria Pla i Montseny (Barcelona, 1915-2011) es féu càrrec des del 1940 de la Fundació Ramon Pla, de la qual depenia l’Institut, que continuà fabricant i comercialitzant medicaments fins el 1980. Posteriorment es dedicà a activitats d’antiquari. Molt especialment, destaca pel seu valor la col·lecció de mobles antics que reuní a la seu de l’Institut, una finca del Guinardó contigua a l’Hospital de Sant Pau. Tres anys després de la mort de Núria Pla, hom arribà a un principi d’acord pel qual la Fundació cediria a l’Ajuntament de Barcelona la titularitat de l’Institut en canvi de conservar la gestió del museu que hom tenia previst d’establir-hi.