Entre els fundadors figuren els escriptors Saunders Lewis i Kate Roberts. Té dos òrgans oficials, Y Ddraig Goch (‘El Dragó Roig’, que és la bandera de Gal·les), en gal·lès, i The Welsh Nation, en anglès, posteriorment unificats. Nacionalista moderat i socialista comunitari, restà un grupuscle fins després de la Segona Guerra Mundial. Entrà per primer cop al Parlament britànic el 1974 amb 2 diputats, i fins el 1987 obtingué entre 2 i 3 escons. A partir del 1992 la representació a la Cambra dels Comuns ha oscil·lat entre 3 i 4 (passà de 4 escons el 2001 a 3 el 2005, el 2010 i el 2015). Al Parlament Europeu forma part de l’Aliança Lliure Europea i des del 1999 hi ha obtingut una representació de 2 diputats (1999), que ha restat en 1 diputat el 2004, el 2009, el 2014 i el 2019.
Des de la darrera dècada del segle XX, els seus líders han estat Daffydd Wygley (1991-2000), Ieuan Wyn Jones (2000-12) i Leanne Woods (2012-18). Adam Price assumí el càrrec el setembre del 2018.
El rebuig a l’autonomia de Gal·les en el referèndum del 1979 convocat pel govern britànic comportà que concentrés la seva lluita en l’ensenyament i en la televisió, especialment per a garantir-hi la presència del gal·lès. Arran de la restauració del parlament autònom gal·lès (1997), hi esdevingué el principal partit d’oposició en les eleccions del 1999, amb 17 escons, i el 2003, després de patir una escissió (2000), n’obtingué 12. L’any 2007 aconseguí 15 escons i formà un govern de coalició amb els laboristes, dins del qual Jones ocupà el càrrec de vice-primer ministre. Després d’aquesta primera experiència de govern, el maig del 2011 el Plaid Cymru retrocedí a la tercera posició, amb 11 escons i passà novament a l’oposició. En les eleccions a l’Assemblea del 2016 augmentà la representació en un escó (12).