Planès

Planès Església romànica de Santa Maria

© Fototeca.cat

Municipi de l’Alta Cerdanya, estès a la dreta de la Tet, a l’extrem oriental del pla de la Perxa, per la vall de la riera de Planès, que davalla de la serra que la separa de la vall d’Eina (la Torre d’Eina, 2 830 m alt; Cambresdases, 2 711 m alt); el pic de l’Orri (2 561 m) i el serrat de l’Escaldat (2 309 m) la separen de la vall de Balaguer, ja al Conflent.

Excepte al sector més pla, al N del terme, el bosc ocupa una part molt important del territori per sota els 2 500 m alt. De les 118 ha conreades, 107 són ocupades per prats i farratginars. Hi ha també 6 ha de cereals i d’hortalisses. Hi ha una cinquantena de caps de bestiar boví i uns 200 d’oví. El poble és dividit en diversos nuclis: el principal (1 588 m alt), al voltant de l’església parroquial (Santa Maria), notable exemplar romànic (s XIII), de planta triangular, amb tres absis i una gran cúpula, que hom anomena popularment la mesquita (i a la qual hom atribueix un impossible origen musulmà), en la qual és venerada la Mare de Déu de Planès, que atrau molts devots, especialment el dia de Corpus. Dels altres nuclis es destaca l’anomenat castell de Planès, a l’esquerra de la riera. El lloc és esmentat el 1180, que fou donat per Alfons I de Catalunya-Aragó a l’abadia occitana de Fontfreda. Pertanyia històricament al Conflent.