Ambaixador a Venècia (1296), fou també monjo, ensenyà ciències profanes als laics i transmeté a Constantinoble la tradició científica de l’imperi de Nicea. Autor d’una Aritmètica segons els indis, sota la influència de l’escola de Bagdad, introduí diferents mètodes de càlcul en la ciència bizantina. Traduí al grec nombrosos autors llatins i, en l’estudi dels texts, tingué una gran activitat conjectural. És autor d’un recull d’epigrames grecs anomenats pels filòlegs Antologia Planudea.