La Pléiade

Nom que prengué l’escola poètica francesa de mitjan s XVI, agrupada a l’entorn de Ronsard: Jean-Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, Pontus de Thyard, G.des Autels, Étienne Jodelle, J.de la Péruse, que, en morir, fou substituït per Rémy Belleau, i Jacques Pelletier du Mans.

El que unia aquests poetes era un fort desig de renovar la poesia francesa, davant l’escola de Marot i les propostes de Thomas Sibilet. L’afirmació de llur voler classicista fou clarament exposada per tots, el 1549, en l’obra de Du Bellay Deffence et illustration de la langue françoyse, inspirada sobretot per Ronsard i imitada d’una obra italiana de Sperone Speroni.