Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme. Durant les dècades del 1910 i el 1920 col·laborà en publicacions com La Veu de Catalunya (en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar), Catalunya Teatral o les sabadellenques Garba i Diari de Sabadell, el qual dirigí. Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal (1907-17) i publicà a Un Enemic del Poble un “Manifest a la feminitat” (1918).
Dirigí les col·leccions populars “La Novel·la Nova” i “La Novel·la d’Ara”, en les quals, també centrant-se en temes i personatges femenins, publicà novel·letes i narracions epistolars com Pecat d’amor (1916), La meva amant (1920), Ella...!! (1923), El diable que portem dins (1924), L’ànima de les dones (1925), Cors de dona (1925) i La noia que riu (1926), i llibres de poemes com Tu i jo sols... (1925). També dedicà a la qüestió femenina assaigs com Gloses femenines (1914, fet a partir d’una sèrie d’articles publicats al Diari de Sabadell) i Les dones que he conegut (1930).
Així mateix, fou un prolífic autor teatral de peces que oscil·len entre el sainet i el vodevil: L’amor vigila (1919), La dolça veu (1920), Casa’t, mamà (1933), La taverna dels valents (1934) i La desgràcia de la sort (1935), entre d’altres.