i la Pobla de Cérvoles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Pobla de Cérvoles

la Pobla de Cérvoles
© Fototeca.cat
Municipi de les Garrigues.
Població: 
257 h
[2009]
Extensió: 
62 km2

Situació i presentació

El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena. Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins (Priorat) al SW i S i Vilanova de Prades (Conca de Barberà) al SE. La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població disseminada.

El tossal de l’Abella (1 002 m), a l’extrem SE, és un dels punts culminants de la serra de la Llena, i entre aquest i la Tossa, del veí terme del Vilosell, neix el riu de Set, que forma tota la frontera nord-oriental del terme, i passa entallat profundament als bancs de gresos i conglomerats. A diferència d’altres municipis de la comarca, aquest té una rica xarxa hidrogràfica. Així, el riu de Set rep diversos barrancs que drenen també el terme, com el del Mas de Perol, a la capçalera; el de la Coma Fumada, juntament amb el de Sant Joan de l’Escala, al qual aporten les seves aigües el d’Obredes i el del Forn, en el sector proper al veí nucli de Cervià de les Garrigues; el de Gotelleres, en el sector NW del terme, que rep les aigües del Roig, del de les Garrigues en el sector més inicial, i el del Bou i el del Rivet en el tram mitjà. Tots aquests cursos davallen de la serra de la Llena.

L’única via de comunicació és la carretera local que connecta d’una banda la Pobla de Cérvoles amb l’Albi, des d’on enllaça amb la N-240, de Tarragona a Lleida, i amb l’autopista AP-2, de Barcelona a Lleida. Vers el S enllaça amb la carretera de Reus a Lleida per la Granadella. Hi ha una pista que uneix la Pobla de Cérvoles amb el Segrià (Utxesa) i segueix inicialment la vall del riu de Set, passant per localitats com Cervià de les Garrigues o el Cogul. Té interès paisatgístic la carretera d’Ulldemolins, que puja a la serra de la Llena.

La població i l'economia

Per a trobar els censos de població (pobletans) més antics cal recular al fogatjament del 1365, que registra 15 focs, i al del 1553, que ja havia pujat a 22. La demografia moderna segueix la tendència general de la comarca: increment notable al segle XVIII (de 98 h el 1718 a 514 h el 1787) i posteriorment, creixement amb alts i baixos (400 h el 1830, 359 h el 1842, 727 h el 1857 i 730 h el 1860), fins a arribar a una xifra màxima de 868 h el 1887. A partir d’aquest moment assistim a una pèrdua de població constant: s’inicià el segle amb un retrocés que situa la població en 790 h el 1900, 748 h el 1920, 696 h el 1936, 551 h el 1940, 458 h el 1950, 314 h el 1970, 231 h el 1981 i 207 el 1991. D’ençà de la fi del segle XX, però, la tendència demogràfica s’ha invertit i actualment és positiva: 224 h el 2001 i 250 h el 2005.

La zona muntanyosa, al sector meridional del terme, és ocupada en gran part pel bosc i la brolla. A la resta de territori, més planer, es desenvolupen els conreus, principalment de l’olivera, els ametllers i la vinya, inclosa en la denominació d’origen Costers del Segle. Altres conreus són els cereals (ordi) i els avellaners. Les partides de terra són la Coma Fumada o, simplement, la Fumada, Coll Roig, al N; les Comes de Poblet, l’Argila, les Sorts, el Coll de l’Astrugueta i el Forn Calç, a l’W; i les de Sant Joan, Serra i les Escaletes, al S. El sector septentrional del terme resta dins la xarxa de regadiu del canal Segarra-Garrigues (en construcció). Pel que fa a la ramaderia destaca la cria d’aviram. S'ha produït també un augment de la cuniculicultura i de l’apicultura. La Cooperativa del Camp Sant Isidre Llaurador, fundada el 1946, es dedica a l’elaboració d’oli amb denominació d’origen Les Garrigues.

El poble de la Pobla de Cérvoles

El poble de la Pobla de Cérvoles s’alça a 663 m d’altitud, al sector meridional i muntanyós del terme, al peu d’un turó on s’aixecava l’antic castell. El nucli antic, centrat per la plaça Major i el carrer Major, conserva carrerons medievals i antics casals.

L’església parroquial (segle XVIII) és dedicada a la Mare de Déu de la Junquera, patrona de la població, i a l’interior hi ha les restes de la primitiva església romànica, bastida pels primers pobladors. Al segle XV es construí un nou temple que és part de l’actual, reformat i ampliat al segle XVIII (les obres es començaren l’any 1728 i s’acabaren el 1731). El retaule de l’altar major, obra de Lluís Bonifaci, era una talla de fusta d’estil barroc; la decoració en or i jaspi era obra de Josep Fabregat. La imatge de la Mare de Déu de Junquera fou entronitzada en el seu cambril l’any 1732, el qual fou decorat i pintat pel mestre Josep Julià. Un orgue d’estil barroc, amb la caixa i els muntants de fusta tallada molt decorada, obra de Lluís Bonifaci, hi fou instal·lat el 1750. Al campanar hi ha un rellotge que data del 1 780 i del qual es conserva tota la màquinaria, els pesos i les cordes.

Segons l’opinió de diversos historiadors, en un antic casal de la Pobla hi hagué una comunitat eremítica (segle XII) que, com en altres indrets, seguien el carismàtic Ramon de Vallbona, el qual, en fer donació dels drets de Cérvoles al monestir de Poblet, es retirà juntament amb les dones d’aquesta comunitat a Vallbona.

A uns 3 km en direcció al Vilosell, hi ha un Arborètum, d’unes 10 ha, que va iniciar Francesc Barberà. És un jardí format per arbres i arbustos experimentals o de repoblació i de col·lecció.

Al poble hi ha l’Ecomuseu de l’Oli, situat juntament amb l’ajuntament a l’antic Molí de la Societat (segle XVIII) i reconstruït el 1995; allí es conserven les dues peces més notables del trull originari —el molí, format per dues grans pedres, i la premsa de biga—, i estris diversos. Una sèrie de plafons expliquen i descriuen els aspectes més importants relacionats amb l’obtenció de l’oli (conreu, collita, premsatge, etc.).

La festa major de la Pobla se celebra el dissabte abans de la Mare de Déu d’Agost. Malgrat que la festivitat de la Mare de Déu de la Junquera, patrona de la Pobla, sigui el 8 de setembre, és tradició que la seva diada se celebri els dies 21 i 22 de novembre. Es tracta d’un vot del poble que recula als temps de Felip IV i concretament al moment del saqueig de la població a mans del duc d’Alba. El 1992 es van celebrar els 350 anys d’aquest vot i amb aquest motiu s’edità el llibre d’Anton Bundó i Nin titulat Santa Maria de la Junquera. Posteriorment al vot de poble fet a la Mare de Déu, la zona va patir fortes sequeres i es van fer processons per tal de demanar pluja, a les quals es va afegir molta gent dels pobles veïns. Per aquest motiu, encara avui dia, el 22 de novembre, a l’anomenat besa mà i a l’ofrena de flors que els pobletans dediquen a la seva patrona, s’hi afegeix nombrosa població dels municipis veïns. Una creença ben arrelada a la Pobla de Cérvoles és que el mateix dia 22, a les 12 del migdia, i per única vegada a l’any, un raig de sol entra al cambril de la Mare de Déu i li il·lumina el rostre. Al llarg de l’any es programen conferències, concerts, cicles de cinema, etc.

La història

El castell i el lloc de Cérvoles eren, a l’inici de la repoblació de les Garrigues, de la poderosa casa dels Cervera. En els documents antics apareix amb el nom de Sórboles i havia format part, amb el Vilosell, de les terres limítrofes del valiat de Siurana. Dins la tradició eremítica de la serra de Montsant i la serra de la Llena, el 1157 Ramon Berenguer IV donà el lloc a l’ermità Ramon de Potelles, més conegut com Ramon de Vallbona, per fundar-hi una abadia benedictina (ell i els seus companys podien disposar de la terra que podien llaurar sis bous i aprofitar el riu de Set per a regar i per a establir-hi un molí), però l’intent no reeixí, probablement a causa de les pressions del cada vegada més poderós monestir de Poblet, cistercenc i proper, que aconseguí que el 1163 Guillem de Cervera (senyor de Juneda i Cérvoles) i la seva muller Ermessenda (la futura primera abadessa de Vallbona de les Monges) donessin al monestir el lloc i el terme del castell de Cérvoles (el document de donació situa el costat de migjorn del terme a la torre de la Llena, les interessants restes de la qual es poden veure en una casa de pagès que hi ha prop de les crestes d’en Blai, ja a Ulldemolins, vora la carretera a la Granadella; es tracta molt probablement d’un antic recinte fortificat ja en època anterior a la dominació dels àrabs). El monestir de Poblet, en entrar en possessió d’aquest terme, al qual afegí la partida de la Coma Fumada el 1179 (al N del terme, vora el riu de Set), destinà aquestes terres a granges o graners de les seves possessions de l’Urgell, i des del principi del segle XIII n'inicià la colonització i el repoblament. Del 1208 al 1216, els abats Pere de Cortacans i Arnau de Filella atorgaren nombrosos establiments a la granja de Sórboles, que havia pertangut a Ramon de Vallbona. Amb les concessions d’Arnau Punyet, repoblador per encàrrec de Poblet, a un grup de cinc famílies, el 1236, es constituí el primitiu poblat de Cérvoles amb caràcter permanent. L’any 1271 l’abat Arnau deOliola concedí a altres famílies procedents del Vilosell, en una nova carta, altres terres de les granges abans dites de Sórboles i de la Coma Fumada, origen de l’actual Pobla de Cérvoles (el lloc primitiu de Sórboles correspon al lloc on després s’alçà l’ermita de la Junquera).

Des del 1229 es troba documentada l’entrada a Poblet de productes agropecuaris d’aquesta zona, i vers el 1303 el monestir arrendà diverses peces de terra del terme de la Pobla i de la granja veïna de la Fumada a diversos particulars (els arrendataris, a més de 3 500 sous d’entrada havien de lliurar al cenobi el delme, la primícia i la novena part dels fruits).

Vers el 1381 la Pobla de Cérvoles tenia 15 focs i la Fumada només 6, i més al S, damunt les caseries, hi havia el castell, aleshores ja abandonat, que havia format part del primitiu terme islàmic de Cérvoles (avui només en resta el nom en la partida del Castell). Els homes d’aquestes granges prestaven homenatge a l’abat de Poblet, almenys és documentat des del 1316, en temps de l’abat Copons, i el 1334 l’infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i aleshores comte de Prades, vengué al mateix abat per 20 000 sous el mer imperi que exercia sobre la Pobla de Cérvoles, la Fumada i el Vilosell, llocs que Jaume I havia inclòs en la vegueria de Lleida.

En temps de Joan II, el Vilosell i la Pobla contribuïren (1469) a l’acabament de les muralles, torres reials i portal del monumental cenobi i la vida de la Pobla de Cérvoles, fins a la fi de l’Antic Règim, visqué sota la senyoria de Poblet (amb els consegüents pagaments de censals, homenatges, drets senyorials, contribució d’homes i béns, visites abacials, etc.), mentre que la Coma Fumada passà el 1415 a poder d’uns arrendataris que es limitaven a pagar un cens, és a dir, que deixà de ser una granja cistercenca típica. Sofrí les vicissituds de les guerres i calamitats (sabem que el 1591 els nyerros entraren a la Pobla), i al segle XVIII inicià una època de prosperitat.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...