la Pobla Llarga

la Pobla de l’Ardiaca (ant.), la Pobla d’Esplugues (ant.)

Un carrer de la Pobla Llarga

© Fototeca.cat

Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer i del riu d’Albaida, accidentat a l’extrem oriental per la Serratella (129 m alt.), coberta de pinedes i matollar (200 ha).

La quasi totalitat del territori és dedicada a l’agricultura de regadiu (800 ha), que aprofita l’aigua del riu d’Albaida i de pous. El taronger és el conreu principal (500 ha) i l’arròs ha restat molt reduït els darrers anys (40 ha). Les activitats industrials se centren en petites fàbriques de sucs i essències de taronja, serradores per a fer envasos de fruites i, sobretot, magatzems de preparació de la taronja per a la seva comercialització. El poble (4 311 h agl [2006], poblatans; 29 m alt.) és a la plana, prop de l’estació del ferrocarril de València a Xàtiva. L’església parroquial de Sant Pere fou bastida al començament del s. XVII a l’indret de la primitiva i ha estat molt restaurada posteriorment. La població fou fundada per mossèn Pere Esplugues, ardiaca de la catedral de València, canonge de Lleida i capellà del papa, per privilegi de Jaume II el 1317. Després dels Esplugues tingueren la senyoria els marquesos de Mira-sol. Durant les guerres de la Unió, el 1347 els unionistes hi obtingueren una ressonant victòria (batalla de la Pobla Llarga). El municipi comprèn a més les caseries d'Esbrí i de Montflorit i l’enclavament de la Mànega.