El terme, tot i no ésser gaire elevat, és molt accidentat; al NW hi ha el tossal Gros i una sèrie d’eminències de 100 a 200 m alt., i, al S, s’aixeca el puig Llorençà (445 m alt.), cim cretaci i nummulític arquejat, càrstic i paral·lel a la costa, que cau sobre la mar en penya-segats, anomenats morres i morros . El litoral, desproveït de platges, presenta els accidents de la cala del barranc de la Viuda, la punta de l’Aldera i la cala dels Tests. La circulació superficial es redueix al barranc Roig i al de la Teulera i d’altres d’insignificants. Hi ha prop de 200 ha de garriga, propietat municipal, que formen part de les 610 ha de terrenys incultes. De les 633 ha conreades en secà, el 36% correspon a la vinya, en especial per a pansa. Durant decennis sofrí un lent despoblament, que s’aturà a partir del 1975 a causa del desenvolupament del turisme. El poble (1 636 h agl [2006]; 142 m alt.) és al centre del terme, en una petita depressió. L’església parroquial de Santa Magdalena fou bastida a partir del 1710; fou sufragània de la de Xàbia fins el 1768. Ferran II concedí carta de poblament el 1497. El municipi comprèn, a més, la partida de Benitatxell i les partides i caseries de Benicambra, Abiar i Alcàsser.
Poblenou de Benitatxell
© Fototeca.cat