Després de la victòria de Pidna (168 aC), els romans el deportaren a Roma, on romangué durant set anys. A la capital, fou ben rebut pels cercles de l’alta noblesa romana i establí una profunda amistat amb Escipió, el qual possiblement acompanyà en l’expedició a Cartago, i més tard a Hispània. Morí a conseqüència d’una caiguda de cavall.
Hom no ha conservat una sèrie d’obres seves menors, dedicades a temes biogràfics o de tècnica militar; resta, en canvi, una tercera part de la seva gran obra historiogràfica, que constava de quaranta llibres, i en la qual volgué ressenyar els fets succeïts des dels anys 264-220 fins al 144 aC, amb una finalitat utilitària. La història universal que ell presenta, teixida a l’entorn de Roma, té la missió de comunicar a l’home polític el coneixement objectiu dels fets i de les seves causes. Aquest plantejament, que recorda el de Tucídides, no assoleix, però, el nivell de profunditat de l’historiador àtic, i la seva anàlisi es limita a l’àmbit de la vida estatal i de les estretes relacions entre el destí dels estats i la constitució que els regeix.
Les Històries han estat traduïdes al català per Antoni Ramon (llibres I-V) i per Manuel Balasch (VI-XII) a la Fundació Bernat Metge.