Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades. Fou, alhora que escultor, un gran teòric: escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon. Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició. Fou sobretot bronzista.
Escultor d’atletes, executà el Dorífor, obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon, conservada a través de diverses còpies de marbre. En aquesta obra, introdueix la tècnica de la gravitació sobre una cama, tècnica que posteriorment aplicà a d’altres escultures. D’una data més tardana són el noi Xènocles i el Cinisc, atleta de Mantinea, les bases de les quals es conserven a Olímpia. Juntament amb el Discòfor i l'Hèracles —aquest darrer en actitud de repòs i portant la clava—, el Diadumen, realitzat els últims anys de la seva vida, manifesta ja en el seu ritme la influència de l’escola àtica.