Polinèsia

La part més oriental en què es divideix Oceania.

Formada per milers d’illes i arxipèlags dispersos: Hawaii, Line, Midway, Cook, Polinèsia Francesa, Phoenix, Tokelau, Samoa, Tonga, Pitcairn, Niue, illa de Pasqua i Sala y Gómez (etnogràficament, però no geogràficament, comprèn també Nova Zelanda). Són d’origen volcànic o coral·lí. El clima és tropical, càlid i humit. La població aborigen és polinèsia, molt barrejada amb europeus i asiàtics. Les illes ofereixen, per a l’establiment humà, les dificultats dels petits grups per a subsistir sols; l’aïllament deriva de la distància entre les illes, que es va atenuant pel millorament de les comunicacions. El grau d’evolució social i econòmic depèn de l’antiguitat i intensitat de la influència estrangera i de la riquesa de la potència sobirana, ja que la majoria de les illes no són independents. Cada arxipèlag té caràcter propi, resultat de les influències físiques, humanes i del condicionament històric i geogràfic. Recursos econòmics: cocoters, cacau, te, arròs, bananes, canya de sucre, cotó, cafè. Ramaderia a certes illes. Pesca. Fosfats. Manufactures: artesania, copra i sucre.