Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees. Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX. Els anys 1923 i 1924 Llabrés i R.Isasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William L.Bryant Foundation i dirigit per A.Arribas, M.Tarradell i D.Woods hi realitzà una campanya anual. Actualment són visibles tres cases, dites del Cap de Bronze, dels Dos Tresors i del Nord-oest, part d’un carrer porticat i d’altres, un sector de la muralla (construïda després de la crisi del s III dC) i un teatre extramurs de la ciutat. Foren excavades algunes necròpolis al voltant. La ciutat decaigué a la fi del món romà, sofrí potser destruccions a l’època dels vàndals i es despoblà. Ja no existia a l’època musulmana, fet que explica el topònim modern (alcúdia és un mot d’origen àrab que vol dir el turó).Amb posterioritat les excavacions prosseguiren amb el patrocini de la Fundació Bryant i sota la direcció d’A.Arribas, M.Tarradell i D.Woods. Després del traspàs dels dos darrers, hi intervingué també Mercè Roca i Margalida Orfila. S'hi excavà l’àrea central de la ciutat. També es publicaren les primeres excavacions al barri residencial conegut pel nom de Sa Portella (1973, 1978 i 1983) i estudis monogràfics sobre les llànties (1992) i sobre les ceràmiques de vernís negre (1996). Entre el 1995 i el 1999 continuaren els treballs d’excavació al fòrum, que permeteren formular una interpretació global d’aquesta zona, publicada per M.Orfila (ed.) a El fòrum de Pollentia (2000).