Estudià a Madrid (1872-76) i a Barcelona (1876-79) i es titulà el 1880. Arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú —d’on procedia la seva família—, n’amplià el cementiri, restaurà l’església de Sant Antoni i bastí el casal de Santa Teresa, i també diverses cases a Riba-roja. A Barcelona, restaurà el palau del marquès de Castellbell —al carrer de la Canuda— per a instal·lar-hi el Foment del Treball Nacional. Fou ajudant de Domènech i Montaner a l’Hotel Internacional de l’Exposició del 1888. Feu cases a Barcelona: a Rambla de Catalunya-València (1891), Rambla de Catalunya-Mallorca (1889), Muntaner-Gran Via (1890), el xalet Cardenal —passatge de la Mercè— (1893), la torre Vallès —carrer Puig— (1898), la casa Pladevall —Gran de Gràcia— (1896), la fàbrica Ferrer-Vidal a Gràcia (1881) i la reforma del cafè Palau del Cristall —carrer d’Escudellers—. Cedí la finca de Muntaner-Gran Via, ubicada a la Gran Via, 563, a l’Associació d’Arquitectes de Catalunya per a establir la seva seu social. Gran viatger i notable aquarel·lista, part de la seva obra es conserva a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.